L'HORA DELS ADEUS

Avui, dia 23 de Novembre, finalitza el blog del seguiment electoral de les eleccions del 20-N.

Tot va començar quan el nostre tutor de seminari, Francesc Vilallonga, ens va explicar l'activitat. Havíem de crear un blog i anar-ho actualitzant amb notícies i tot allò propi de la campanya electoral, en aquest cas, d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Quan el nostre tutor ens comunicava tot això que haviem de realitzar durant aquests vint dies aproximadament, les nostres cares eren de por i de mandra a la vegada. I si això li sumem que ens va ensenyar blogs d'anys anteriors amb un nivell molt elevat, vam arribar a pensar que seria una activitat gairebé impossible de realitzar.

Havíem de crear un blog, cosa que mai havíem fet i, al principi, va ser més difícil del que pensàvem, ja que per esbrinar com es possava una simple imatge vam estar hores i hores. Però al final, és com tot, de mica en mica vam anar esbrinant tot allò que podíem fer amb el blog i al final va resultar divertit.

En quant al tema del blog, hem de dir que tampoc ens va agradar. Personalment, la política és un tema que mai havíem tocat amb profunditat i que, com gairebé la  major part de la gent, pensàvem que era una cosa bastant avorrida.

Gràcies al consell que ens va donar el nostre tutor sobre la constància, vam poder tirar endavant aquest blog. Si no investigavem o analitzavem cada dia, al final hi hauria hagut un cúmul de feina que no s'hagués pogut resoldre. Amb aquesta constància, actualitzar el blog formava part, gairebé, de la nostra rutina diària.

Com a experiència personal, creiem que ens ha servit moltíssim, ja que aquesta activitat va més enll'a d'un simple treball universitari. A partir del seguiment d'aquest partit ( tot i que hagués pogut ser d'un altre) el nostre interés per la política ha anat augmentant, ja que, per exemple, mai ens hauriem imaginat estar tota la  nit de les eleccions enganxats a la tele veient els interminables resultats i, en aquest cas, ho vam viure fins i tot en primera persona.

A més, crec que el que més ens ha impactat ha sigut l'assistència els mítings. Mai haviem vist més enllà dels talls que els interessa als partits que surtin per la televisió. En canvi, aquesta vegada vam poder viure un míting de principi a final, incloent actuacions musicals que en la vida ens hauríem imaginat que fos una part d'un míting.

En conclusió, creiem que ha estat una activitat que ens ha ajudat a crear una mica d'interès per un tema tant important com la polóitica. A més, la forma de realitzar el seguiment, a partir d'un blog, és un mètode molt interessant que ens pot servir per a anys posteriors.

En definitiva, creiem que ha estat unes setmanes que, tot i que ens ha dedicat molt temps, han resultat ser bastant profitoses.

Moltes gràcies i fins aviat.

Xènia Ortiz i Josep Puig.

EL FUTUR D'ERC

Com ja hem comentat en l'entrada anterior, Esquerra Republicana de Catalunya, juntament amb la coalició de Reagrupament, va obtenir 3 diputats a les passades eleccions de fa ja 3 dies.

Eren resultats totalment previsibles, però això no vol dir satisfactoris. Els polítics d'Esquerra es conformen amb igualar els resultats amb les eleccions passades, però, què passara amb Esquerra Republicana en un futur?

Segons les nostres previsions personals i observant tot el que ha passat amb Esquerra els últims anys, creiem que aquest partit acabarà amb coalició amb tots els altres partits que comparteixin la seva ideologia, al igual que van fer per aquestes últimes eleccions amb Reagrupament. És l'únic mètode de supèrvivència que els hi queda.

Un dels problemes que té el partit, és el seu programa bàsicament centrat en la independència. En els temps que estem vivint i en els temps que vindran, la gent té necessitat més importants i més urgents a poder resoldre-les que la independència o la construcció d'una República, com ara per exemple una solució per l'atur o una solució per a la crisi. Temes com aquests de vital importància, no es fa esmena en el seu programa.

A més, creiem que la independència mai anirà de la mà de Esquerra Republicana de Catalunya, ja que és possible que hagin molts catalans que vulguin la independència, però pertanyen a altres ideologies com a la de CiU i, per tant, mai votarien a Esquerra Republicana.

Per tant, creciem que o canvien moltíssim les coses i la situació acual de Catalunya i d'Espanya, o els votants d'Esquerra Republicana de Catalunya sempre seran els mateixos, o inclòs disminuiran, afectant així als resultats. Al igual que Espanya, ERC necessita un canvi.

VISIÓ DE FUTUR DEL CANDIDAT DESPRÉS DEL 20-N

NO DEMANIS UN CAMÍ PLANER

Continuem avançant pel camí de la llibertat. Després de les eleccions de diumenge 20N a les Corts espanyoles, diria que hem fet una passa important. Hi havia negres auguris, hi havia qui deia que els partidaris de la independència no serien a Madrid, que serien escombrats del mapa parlamentari espanyol. Els pronòstics no s’han complert, i ens n’hem de felicitar. És més; avui al Congrés dels diputats hi ha molta més presència que mai de formacions partidàries de l’autodeterminació. I els partits catalans d‘obediència espanyola han davallat a un mínim històric. Aquella norma que deia que pagàvem en català i votàvem en espanyol ha començat a punxar.

Que encara no hi hem arribat? Em sembla prou evident. Que ni tan sols s’albira el final? Sens dubte. Caldrà treballar molt més, sobretot a Catalunya, que és on s’ha de construir la nació. Però també a Madrid, que és on més s’ha de defensar el país, davant el poder i les injustícies espanyoles. En qualsevol cas, queda palès que les dreceres fàcils no hi són, i de fet no hi han estat mai. Els camins a la independència no són simples. No hi ha camins fàcils, tots són difícils. Si algú pretenia trobar un camí planer, de ben segur que hores d’ara ja s’ha adonat que no anava gaire ben orientat.

Caldrà treballar de valent per fer prosperar l’opció més explícita de l’independentisme, la que ho porta al programa i en les proclames i en les conviccions dels líders. No és que el país no estigui a favor de l’estat propi; de fet, les enquestes demostren tot el contrari, o sigui que aquest és un anhel majoritari entre els catalans. Ara bé, aquesta realitat encara no es tradueix en escons per a les formacions més decidides. Tal vegada és una qüestió de temps, tal vegada ara com ara impera el vot prudent o tal vegada partits com ERC o Reagrupament han de valdre’s millor en la reivindicació del vot anomenat útil.

Sigui com sigui, a Madrid s’haurà de fer bona feina. Caldrà vetllar per la dimensió més internacional, perquè al capdavall un nou estat cal que sigui reconegut al món; l’exhauriment del marc constitucional espanyol, el qual caldrà posar a prova; i la demostració que un país millor, més just i pròsper passa per la independència política. En aquest darrer aspecte, la reclamació del concert econòmic és una pedra de toc perquè ens permetria lluir, tal com ha succeït entre els bascos, que com més sobirania fiscal s’obtingui, com més majoria d’edat a l’hora d’administrar els propis recursos, menys crisi hi haurà. No és casual que bascos i navarresos gaudeixin d’unes xifres d’atur que són la meitat de les nostres.

Finalment, caldrà espolsar-se les manies de sobre. Ser independentistes vol dir tenir clar l’horitzó de la plena llibertat nacional, i no amagar-se’n gens. Si algú ens demana que perquè sempre parlem d’independència, hem de respondre que perquè n’hi ha d’altres que no en parlen mai. Si algú, per contra, ens diu que en parlem massa poc i que anem massa lents, li haurem de demanar que s’arremangui, que estiri més del carro i potser tots plegats anirem més ràpid. Que no hi ha un camí planer, no existeix; simplement no hi és. Tot fa pujada. Un cop a Madrid, com el més humil dels servidors, espero arrencar pendent amunt i ajudar amb tota modèstia a la noble causa que tenim entre mans en aquest país.

Resultats previsibles?

Els resultats obtinguts per esquerra republicana han estat de tot menys favorables. Es veritat que els pronòstics no defensaven un resultat millor per el partit republicà, però han aconseguit aturar la caiguda electoral iniciada fa quatre anys sense perdre cap diputat. Ha mantingut els tres que tenia a les últimes eleccions (uns 243.000 vots) mentre que al 2008 va obtenir 292.000.

El candidat, Alfred Bosch, assegura estar content i diu que han estat un resultats correctes i prometedors, i ha donat les gràcies al electorat que ha confiat en el seu partit i en les propostes que aquest manifestava. Per altra banda, Marta Rovira, secretaria general del partit ha declarat que haver mantingut resultats (relativament) és una senya a l’alça de que l’electorat aprova la renovació interna del partit.

Joan Puigcercós es va mostrar nerviós en tot moment, ja que va haver-hi moments en que el tercer diputat ballava per tan sols cinc vots. La veritat es que no està tot el peix venut, ja que no seria casual que, com va passar a les municipals, ERC es va quedar fora de l’Ajuntament de Girona per un vot i dies després de les eleccions, al recontar els vots per correu.

EL DIA DESPRÉS

Com ja estava previst, l'anomenada marea blava va sortir guanyadora amb majoria absoluta. Així, el líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, serà el nou president del govern espanyol.

Seguidament, farem un repàs de les portades dels principals diaris estatals i, més tard, els catalans.

ESPANYA

Com és lògic, al diari ABC trobem un titular totalment a favor del triomf de Mariano Rajoy: TRIUNFO HISTÓRICO.

En quant aquest titular, caldria destacar que en les passades eleccions del 2008, Zapatero va aconseguir més vots que Mariano Rajoy la passada nit, és a dir, aquest fet deixaria una mica dubtós el titular del diari ABC.

Al igual que l'ABC, LA RAZÓN va actuar com a qualsevol diari de dretes i es va mostrar satisfet amb el canvi. Per tant, han titulat a aquesta edició del diari "LA RAZÓN DEL CAMBIO".

 Posteriorment, amb la frase CONFIANZA ABSOLUTA tornen a afirmar la seva confiança plena en el nou president popular.

A més, cap al final de la portada, torna a remarcar el triomf popular però aquesta vegada acompanyat amb la remarcació de la derrota i la frustració del partit socialista.

En quant al EL MUNDO, segueixen recolçant aquest canvi promès per Mariano Rajoy.

Com a diferència de les altres portades, en aquesta surt també fotografiat Alfredo Pérez Rubalcaba. En la fotografia, apareix un Rubalcaba destrossat pels resultats electorals,acompanyat d''un titular que diu: "Rubalcaba se aferra al liderazgo de la oposición". Així, deixa totalment en situació d'inferioritat a Rubalcaba.

En LA VANGUARDIA, al ser un diari de centre-dretes, no mostra tant la seva afinitat al Partit Popular i al triomf de Rajoy. Es mostra bastant neutre en quant a opinío subjectiva i es dedica únicament a posar els resultats electorals de la passada nit.

A més, destaca també els resultats d'àmbit català, on proclama la victòria de CiU sobre el PSC.

Seguidament, EL PERIÓDICO també es mostra bastant neutre als resultats, ja que é sun diari de centre esquerra i no es decanta molt cap a l'aprovació de Mariano Rajoy com a nou president del govern espanyol.



Finalment, EL PAÍS sí que deixa veure totalment la seva ideologia socialista, ja que publica el diari amb un titular totalment socialista: "LA CRISIS DA TODO EL PODER A RAJOY". Així, posa la crisi com a causa principal i única del triomf del Partit Popular.

CATALUNYA

En quant a nivell català, el diari ARA mostra tant els resultats estatals com els catalans.

En quant a la imatge de Rajoy, representa que amb el gest que fa amb les mans, el nou president té el poder absolut d'Espanya a les seves mans, però, tot i així, es manté bastant neutre en quant a ideologies.

D'altra banda, amb el triomf de Convergència i Unió a Catalunta, el diari ARA creu que podrà aportar una veu pròpia a Catalunya.

En el diari EL PUNT, es mostra una ideologia totalment independentista amb el titular CATALONIA IS NOT SPAIN.

Mostra un mapa espanyol ple de banderes del Partit Popular i la part catalana amb l'eslògan de CiU. Així, mostra la seva frustració davant el triomf de la força de dretes i esmenta d'alguna manera el seu desig d'indepèndencia per no voler formar part d'un país governat per un partit de dretes.

Finalment, tant en EL PERIÓDICO de Catalunya com a LA VANGUARDIA, tenen les mateixes portades i els mateixos titulars que els diaris espanyols, ja que pertanyen a una ideologia central i no es volen decantar per cap de les dues vessants, presenten una informació totalment objectiva.

20-N: JORNADA ELECTORAL (III)

ELS RESULTATS

Gairebé tots els mitjans de comunicació ja han publicat, cap a les 23.30 h de la nit, els resultats electorals. Concretament, nosaltres ens fixarem en els resultats del congrés, obviament, i en segon lloc en els resultats a Catalunya.

RESULTATS AL CONGRÉS DE LES ELECCIONS GENERALS 2011

PP: 186
PSOE: 111
CiU: 16
IU-ICV: 11
AMAIUR: 7
UPyD: 5
PNB: 5
ERC-RCat: 3
ALTRES: 7

RESULTATS A CATALUNYA (47 DIPUTATS, 66,8% DE PARTICIPACIÓ)

CiU: 16 (+6)
PSC: 15 (-10)
PPC: 11 (+3)
ICV-EUiA: 3 (+2)
ERC-RCat: 3 (-)

En quant a resultats, a nivell estatal, cal remarcar la majoria absoluta del partit de dretes, que donarà la presidència a Mariano Rajoy en els pròxims 4 anys. Es confirma la marea blava.

En quant a Catalunya, ERC ha obtingut 2 diputats per Barcelona i amb el 99% dels vots escrutats un tercer per Girona.
El candidat d'ERC-RCat-Catalunya Sí, Alfred Bosch, ha mostrat avui la seva satisfacció perquè 'hem aguantat i hem millorat respecte a altres convocatòries electorals, es veu una clara recuperació'. Bosch ha agraït la feina de tot l'equip de campanya, de la militància i per sobre de tot, a 'tots aquells que ens han donat el seu vot i la seva confiança' perquè a Madrid 'serem políticament implacables i democràticament impecables'. El candidat ha defensat que la gent que ha donat suport a la candidatura independentista 'sou la 'punta de llança de la recuperació de les llibertats de Catalunya i de la justícia social'.
 

20-N: JORNADA ELECTORAL (II)

PRIMERS SONDEJOS

20:00 H

Es produeix el tancament de les urnes. A partir de TV3, seguim el sondeig electoral. Aquest són els resultats del sondeig:

CONGRÉS: 350 diputats

PP: 181-185 / (154)

PSOE: 115-119 / (169)

CiU:13-15 / (10)

IU-ICV: 9-11 / (2)

AMAIUR: 6-7 / (-)

PNB: 4-5 / (6)

UPD: 3-4 / (1)

ERC: 3 / (3)

CATALUNYA:47 diputats

PSC: 15-17 / (25)

CiU:13-15 / (10)

PPC: 11 / (8)

ICV-EUiA: 3 / (1)

ERC-RCat: 3 / (3)

* RESULTATS POSITIUS RESPECTE LES ELECCIONS DEL 2008

* RESULTATS NEGATIUS RESPECTE LES ELECCIONS DEL 2008


20:30 H

En el sondeig, el Partit Popular sembla haver obtingut la majoria absoluta. Tot i així, Elena Valenciano ha comunicat un "notable apoyo ciudadano al partido socialista".

En quant a Catalunya, la majoria de vots són socialistes, sobretot a Tarragona i Barcelona, pero CiU guanya a Girona i Lleida.

Esquerra en principi mantenen els tres diputats. La secretària comunica que amb l'estrena de candidat apostaven per la renovación i per invertir la tendència dels anys passats.

En resum, totes les forces aumenten menys el partit socialista.

20-N: JORNADA ELECTORAL (I)

A les 9 del matí del famós 20-N s'han obert les primeres urnes electorals de centenars de col·legis electorals. Els ciutadans de totes les poblacions podran anar a votar fins a les 20:00h, hora en que totes les urnes es tancaran.

En quant a participació, ja tenim les primeres dades obtingudes a mitja jornada. La participació cap a les 14:00h era d'un 37,88%, xifra que se sitúa bastant per sota de les eleccions del 2008, que hi havia una participació d'un 40,2 % a la mateica hora. Probablement, aaquestes dades reflexen el descontentament de la població espanyola i la confiança gairebé nul·la cap a tots els partits polítics del país.

Tot i així, cal dir que el País Vasc ha sigut la comunitat autònoma on ha crescut de manera considerable el nombre de votants.

Cal destacar que els primers candidats que s'han dirigit cap a les urnes han estat, primerament, Alfredo Pérez Rubalcaba i, minuts més tard, Mariano Rajoy.



Estarem al corrent de l'evolució del dia electoral i anirem informant sobre els primers resultats oficials, que apareixeran cap a les 22:00h de la nit.

PUNT I FINAL A LA CAMPANYA ELECTORAL

Ens trobem a només un dia de conèixer el resultat de les eleccions generals. La campanya electoral es va donar ahir per finalitzada, es van realitzarr els mítings finals que quedàven i ja no es pot fer més propaganda electoral. Ara, tot està a les nostres mans.

Creiem que aquesta campanya, com totes, ha estat caracteritzada pel bipartidisme i, segurament, aquest fet es veurà reflexat demà a les urnes. Durant aquesta campanya de disset dies, altres partits minoritaris han quedat totalment en segon pla.

En quant a Esquerra Republicana, creiem que ha realitzat una campanya massa centrada en la independència i en la creacio d'una Catalunya republicana. Això és totalment un punt en contra cap als resultats de demà, ja que en aquests moments tan complicats, la població vol escoltar solucions en quant a crisi i retallades i volen deixar estar temes secundaris com aquests.

Tot i així, ja està tot dit i fet. Demà les urnes obriran a les 9 del matí. Seguidament, cap a les 8 del vespre ens trobarem a la seu d'Esquerra Republicana informant dels resultats que van sortint i de l'ambient que es respira davant les eleccions.

Una rentada de cara a temps?

Nou actor en el complexe escenari polític d'Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest migdia un grup de militants encapçalats per la degana de la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzié, i l'expresident del partit, Jordi Carbonell, han difós un manifest en què reclamen participar en el procés congressual que es va obrir oficialment després del consell nacional del passat dissabte.

El manifest, titulat Renovació ERC 2011 demana "evitar en el futur errors estratègics i de gestió organitzativa" que "han portat a la pèrdua de suports electorals".

"Amb l'objectiu de contribuir a la necessària renovació d'ERC en el proper congrés" una cinquantena de militants, entre ells 5 consellers nacionals, han consensuat un manifest que recull "idees clau per renovar l'estratègia política d'ERC i el model de partit".

El manifest, debatut en assemblea s'obre a partir d'avui a les adhesions del conjunt de la militància d'ERC. En declaracions a Nació Digital, Paluzie, ha volgut deixar clar que "no és cap postulació, ni cap base per cap candidatura, és un document pel debat que s'ha de produir en aquest congrés".

El document clama contra "l'excés de professionalització de la política" i avisa que "ERC no ha de governar en coalicions que no garanteixin un projecte compartit que comporti avenços clars i transformadors cap a la llibertat nacional i la justícia social". "No ha de confondre la seva vocació de partit de govern amb estar al govern. Un partit de govern també ho és a l’oposició, no té vocació de partit frontissa i sí de majoria", sentencia el manifest.

MISSATGE D'ÀNIMS

Aquí us deixem amb un dels últims vídeos del candidat d'ERC, Alfred Bosch, pregant un últim esforç a la població a causa de la recta final de la seva campanya.

PRIMERA EXPERIÈNCIA A UN MÍTING ELECTORAL

El passat diumenge 13 de novembre vam assistir al acte final de campanya d'Esquerra Republicana de Catalunya, que es va celebrar cap a les 12 del mitgdia al Palau de Congressos de Montjuïc.

Gràcies a l'assistència a aquest míting em pogut viure, en primera persona, un acte que fa anys quedava força lluny dels nostres interessos. Mai havíem vist un acte d'aquest tipus més enllà de petits fragments que posen a la televisió amb els millors moments de l'acte.

Lo primer que ens va sorprendre va ser la gran massa de gent que hi va assistir a l'acte, tenint en compte que es tractava d'un acte d'un partit minoritari. Obviament, un 95 % del públic assistent eren simpatitzants del partit. Com és d'imaginar, el públic es va mostrar molt energètic i molt entregat als candidats. Per tant, aquest fet deixa una mica lluny l'objectiu dels mítings: convèncer per guanyar vots. Tots els assistents ja teníen decidit el seu vot, independentment d'allò que diguéssin els protagonistes.

També ens va sorprendre la quantitat de gent i de personal que participa al míting. Hi va haver un moment que l'escenari es va omplir de desenes de persones, entre banderes, música i un ambient totalment festiu.

D'altra banda, vam poder gaudir d'un molt bon presentador que feia de conductor de l'acte i d'actuacions musicals, cosa que ens va xocar ja que a la televisió mai es por veure aquesta altra "cara" dels mítings.

Per últim, arribem a la conclusió de que als mítings els polítics es mostren totalment de forma diferent a quan ho fan al carrer o darrera de càmeres, potser perque són conscients de que el públic es gairebé simpatitzant al 100% i amb qualsevol cosa que diguin seran elogiats.

En general va ser un míting bastant interessant, tot i que previsible per això. Els temes eren repetitius i de vegades, es feia bastant avorrit. Tot i així, no va durar massa comparat amb el que hem pogut sentir d'altres actes.

Bosch: 'defensarem amb dents i ungles TV3'

El candidat d'ERC-RCat-Catalunya Sí, Alfred Bosch, ha participat d'una conferència aquest dilluns a la UPF. En una xerrada a la UPF Bosch ha defensat que 'TV3 sigui una televisió de país, que serveixi per a la integració i que es concep com un servei públic, que és un referent de qualitat i excel·lència. Defensarem l'actual model que ha donat fruïts i ha esdevingut un referent televisiu internacional. És una televisió que aposta per les produccions catalanes en les indústries audiovisuals i és una eina fonamental per la normalització de la llengua i és un instrument de cohesió social i nacional'.

Bosch ha afirmat que 'TV3 no es toca', i ha explicat que 'TV3 perilla si se li prohibeix finançar-se amb publicitat' perquè es vol fer igual que es va fer el 2009 amb la Llei de finançament de RTVE, 'un dels pocs precedents en què PSOE, PP i CiU s'han posat d'acord els darrers temps'. 'No deixarem que TV3 deixi de ser una televisió de país, per esdevenir una TV d'una CCAA a la que se li limiten els recursos'.

Bosch també ha defensat 'acabar amb les retallades a la universitat, perquè suposa hipotecar el futur de tota una generació' i ha recordat que 'tenim la generació més preparada de la història i també la que pot tenir un futur pitjor que els seus pares'.

PREDOMINI DEL BIPARTIDISME CATALÀ

Així queda el mapa de comarques de Catalunya després de haver estat exposat a l'ull de les enquestes. Aquest mapa canvia de color a mesura que passen els anys. El vermell del PSC va en detriment vers el blau de CiU, com a Espanya el color d'aquest mapa que també veu recular el color vermell en favor del blau  dels populars. A Catalunya, veiem que les comarques més poblades segueixen sent domini socialista, a diferència de les comarques de l'interior, on CiU arreplega la majoría de vots.

Tarragona és un escenari força paradigmàtic del que podria passar al país. Tot indica que el PSC perdrà la meitat de la seva representació i els socialistes, CiU i el PP es repartiran a parts iguals la mitja dotzena d'escons en joc.

La pujada de la dreta espanyolista pot semblar sorprenent, però vist en perspectiva històrica no ho és tant, ja que aquest resultat ja es va produir l'any 2000, el de la primera majoria absoluta del PP a l'Estat.

On la sorpresa podria ser majúscula seria a la demarcació de Girona. En només set anys i mig, segons les previsions més extremes, es podria passar del repartiment sobiranista més destacat de Catalunya, amb dos diputats de CiU i dos d'ERC, per dos del PSC, a capgirar el mapa nacional substituint els dos diputats republicans per dos del PP de Girona

La de Lleida podria ser l'única demarcació on CiU obtingui la victòria en nombre de diputats segons indiquien els sondejos, la por a la dreta espanyolista sembla ser molt més accentuada a les comarques de ponent.

Finalment, a Barcelona, el PP podria superar CiU per primer cop en la història en nombre de vots, tot i que la distribució territorial podria donar més escons als convergents en el total català. 

20-N: UN CANVI EN EL MAPA TERRITORIAL



Si les pròximes eleccions generals que se celebraran el 20 de novembre es pogués definir amb una paraula seria canvi. A causa de la crisi tan forta que estem vivint milers d'espanyols actualment, es percep un canvi radical per a les següents eleccions.

Els dos mapes anteriors reflexen molt bé aquest canvi. Espanya ha passat d'una ideologia totalment d'esquerres a una ideologia totalment antagònica, és a dir, de dretes. Creiem que el fet més sorprenent d'aquest canvi és el que s'ha produit a la comunitat autònoma d'Andalussia. Aquesta comunitat era un dels punts forts de les ideologies d'esquerres des de el començament de la democràcia pràcticament i, actualment, sembla sorprenent aquest canvi. I el mateix pràcticament passa amb Catalunya, que en les pròximes eleccions, s'ha convertit en la comunitat autònoma on el partit de dretes intenta posar més èmfasi en la seva campanya electoral.

Observant el mapa, trobem una situació totalment de bipartidisme, ja que el percentatge dels partits minoritaris és gairebé insignificant.

En resum, aquest canvi en la ideologia política dels espanyols és evident que és conseqüència del descontentament dels mateixos a causa de la mala gestió d'aquest últim govern socialista.

Ara bé, aquest canvi radical, és la solució?

ACTO CENTRAL ERC

En la platea y el anfiteatro, más de mil personas. Sobre el escenario el cabeza de lista, enardecido, ilusionado pero que todavía no se confía aunque las encuestas le sonríen relativamente. Alfred Bosch, candidato de ERC-Reagrupament-Catalunya Sí, ha llamado a un esfuerzo, a "no confiarse" en lo queda de campaña. Y el presidente de ERC, Oriol Junqueras ha llamado a estar en campaña permanente hasta el día de la victoria" del independentismo. Ha sido él, y no Bosch, quien se ha dedicado a criticar al resto de candidatos catalanes (excepto al de ICV) con duros reproches a Carme Chacón (PSC), Duran i Lleida (CiU) y Jorge Fernández (PP).

En el acto central, celebrado en el Palau de Congressos, la coalición ha escenificado su unidad como llave para el futuro de Catalunya. "Juntémonos para hacer cámino", ha dicho Alfred Bosch al inicio de un discurso en el que ha parafraseado a Jordi Pujol y a la figura de la independencia de EE.UU., Thomas Payne. De este ha recordado una frase: "Lo único que es razonable y racional es nuestra independencia". Del presidente Pujol, Bosch ha parafraseado una de sus recientes ideas. "Ahora es la hora de decidir o independencia o residualidad, de quedarnos nuestros impuestos o la residualidad, de tener buenos hospitales y escuelas o la residualidad, de la libertad o la residualidad.

Bosch ha llamado a ir a las urnas y ha exhortado a los militante a seguir luchando: "Hemos aprendido que nuestra misión es avanzar y navegar. El país sólo ha avanzado cuando ha habido riesgo, coraje y el viento a favor que está en la calle. Tenemos que ir a las urnas: recordemos que hay gente que dio su entusiasmo y su ilusión por las urnas", ha agregado.

El míting electoral ha consistido en una confrontación permanente del concepto de la república esperanzadora del futuro con la comunidad autónoma de la actualidad: "Queremos aquello que está en nuestras manos -ha clamado Bosch-. El autonomismo nos lleva a la ruina. ¿El federalismo? Al otro lado de la mesa no hay interlocutores". El cabeza de lista ha prometido que los escaños de ERC (dos, tres a lo sumo) "Se verán más que los 25 invisibles (del PSC) o los diez (de CiU) rendidos al Gobierno español".

ANÀLISI DE LA CAMPANYA II: ELS ESPOTS PUBLICITARIS

En aquest spot publicitari de la campanya d'Esquerra Republicana de Catalunya i de Reagrupament segueix posant èmfasi a les propostes claus de la seva campanya.

Primerament, torna a citar el desig de la desaparició de comunitat autònoma del No actual i la creació d'una República que, com diu en l'exemple de l'avió, vol una República connectada al món.

Seguidament, en aquest spot també deixa entreveure el tema clau d'aquestes eleccions que tracten tots els partits: l'atur. Així, vol deixar enrere aquesta comunitat autònoma de l'atur i crear una República d'emprenedors i amb creació de llocs de treball.

Finalment, parla del tema que preocupa avui a tots els espanyols: la crisi. Així, afirmen que amb la comunitat autònoma actual res canviarà i, en canvi, amb una nova República catalana tot és possible.

En aquest segon espot publicitari de la campanya electoral per a les eleccions generals d'Esquerra Republicana de Catalunya podem trobar el mateix format que el anterior. A partir d'exemplificacions, el partit deixa entreveure les seves propostes per a les pròximes eleccions.
En aquest cas, ens mostra la voluntat de creació del anomenat corredor del mediterrani, una infraestructura que permetrà el fàcil transport de mercaderies i de persones de banda a banda del mediterrani.
Lògicament, també parla d'una República del benestar tot exemplificant-la amb un caixer amb diners. Així, torna a mostrar la seva voluntat de sortir de la crisi.
En aquest cas fa esmena de l'àmbit dels esports, ja que amb la indepèndencia vol aconseguir que atletes i esportistes catalans també puguin arribar a ser campoions del món, ja que als atletes actuals els qualifica de "atletes sense país".
L'espot finalitza igual que tots, amb l'aparició del president d'ERC, Oriol Junqueras, el president de Rcat, Joan Carretero i, finalment, el candidat al Congrés dels diputats, Alfred Bosch. Apareixen en una espècie de reunió on tots estan d'acord amb el programa del partit: la comunitat autònoma del NO o la República del SÍ.

Finalment, trobem aquest espot publicitari que, només amb el nom, ja tornen a reflectit el seu programa: COMUNITAT AUTÒNOMA GAME OVER.

Personalment, creiem que aquest espot és el més complet, ja que mostra totes les seves propostes i tot allò que el partir es proposa canviar si guanya les eleccions.

A través de moltes butaques amb persones assegudes va esmentant alguns problemes de la comunitat autònoma actual.

Primerament, parla de l'atur, que suposa que actualment 1 de cada 5 persones no tinguin lloc de treball, és a dir, un 20% de la població activa. Per contra, prometen que amb la República del Treball l'atur baixaria fins a un 6%.

Seguidament, parla d'un tema central d'aquestes eleccions: les retallades. Així, parla del tancament de una gran quantitat de CAPs i de quiròfans que provoca la manca d'assistència sanitària a milers de families. Fa una crítica tot dient que aquests milions d'euros que s'han estalviat el govern amb els tancaments de centres que són essencials per a la població, s'ha pogut construir 40 km d'AVE, un tren que sempre va buit.

Finalment compara les aportacions del país a la Unió Europea amb Alemanya. Alemanya aporta un 0.34% del PIB alemany. Amb això, Alemanya decideix dins de la Unio Europea. En canvi, la Comunita Autònoma de l'Espoli Fiscal a Espanya: un 10% del PIB català. En canvi, nosaltres no decidim.

Amb això, el partit mostra el seu desig de decisió dins de la Unió Europea, i només serà possible amb la independència i amb la creació, com ja hem dit, d'una República catalana.

PREVISIONS ELECTORALS

Molts dels sondejos de les eleccions del 20-N que s’han fet fins ara vaticinen una derrota d’Esquerra Republicana i conseqüentment la pèrdua  d’escanys al  Parlament de Catalunya a favor de CiU a Catalunya, que augmentaria la seva presència, per si fos poca, al territori català i al Congrés de Madrid. La resta dels vots serien pel PP i en tercer lloc, per al PSOE. Tot i que l’intenció d’ERC és agrupar a tot l’electorat independentista, els sondejos donen la culpa dels mals resultats que es pronostiquen a que la població està preocupada per la crisi i ara no és moment de pensar en la República catalana.

OBJECTIUS D'ERC PER AL 20-N

L'objectiu d'Esquerra Republicana de Catalunya per a les pròximes eleccions generals del 20 de Nnvembre és clar: igualar o millorar els resultats obtinguts a les passades eleccions. Per tant, ERC no es planteja sortir vencedor de les pròximes eleccions, ja que és clarament impossible, sinó que treballa amb l'objectiu de guanyar un o dos diputats més.

Tot i així, ERC promou un programa basat en l'assoliment de la independència política i deixant clar el desig de la construcció d'una Catalunya republicana, que el candidat la defineix com "la república que fa una aposta clara per encarar el futur amb garanties, que dóna la veu a la seva ciutadania per exercir el seu dret a decidir sobre el seu futur".

Creiem que és bastant difícil que el partit assoleixi els seus objectius marcats, ja que hi pot haver-hi una possible polèmica amb el candidat, Alfred Bosch. El fet d'haver escollit a un candidat totalment independent al partit pot donar lloc a dues opcions. O bé pot proporcionar un aire fresc al partit que provoqui un canvi, necessari a causa de els resultats pèssims de les passades eleccions, o bé, pot provocar conflictes i males sensacions a els polítics interns del partit, ja que es poden no sentir còmodes i satisfets amb el nou candidat.

En resum, Esquerra Republicana de Catalunya afronta aquestes eleccions generals com una oportunitat per poder guanyar més votants i així, més diputats per a les pròximes eleccions. Veurem si la nit del  20-N Esquerra Republicana podrà cantar victòria.

DEBAT RAJOY vs RUBALCABA: EL DIA DESPRÉS

Possiblement ahir a la nit, cap a les 22:00 h del vespre, molts de nosaltres estàvem atents a la televisió per veure el "cara a cara", protagonitzat, evidentment, pels candidats del PP, Mariano Rajoy, i del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba.

Al front del país sembla ser que només existeixen dos partits totalment antagònics i que ambdós dónen per guanyades les eleccions sense donar peu als altres partits. Aquest fet dóna una imatge de retrocés total en la nostra democràcia actual. Així, es vol donar la imatge d'un país on només existeix, d'una banda, un partit "conservador", format pel partit de dretes (cada vegada més extrema) de Mariano Rajoy, futur president a la pròxima legislatura, que, com va dir ahir al debat, pretén finalitzar amb la crisi i crear llocs de treball, així, d'un dia per l'altre.

D'altra banda, trobem al partit més "liberal" de Rubalcaba, totalment situat a l'oposició i que ofereix una política dubtosament d'esquerres que ja ha defraudat a milers d'espanyols.

Per tant, el que vam veure únicament ahir a la nit va ser una campanya electoral únicament protagonitzada per aquests dos polítics que es mostraven massa entusiasmats amb guanyar-se al poble amb poques paraules.

Cal ben dir que l'única estratègia que van mostrar va ser la de intentar posar-se un per sobre de l'altra, deixant de banda el que realment interessa a la població, que és comunicar les seves propostes per a que la població pugui votar segura del seu vot.

Així, paraules com "lo que hay que hacer en España es una política económica total y absolutamente diferente a lo que ustedes han hecho los últimos años",en aquest cas de Mariano Rajoy, mostren aquest únic objectiu de sobreposar-se l'un sobre l'altra, intentant "maquillar" i tapar els problemes econòmics que realment interessen.

En resum, com a resultat del debat, es va poder observar una clara victòria per part de Mariano Rajoy, deixant a Rubalcaba en situació d'oposició. Segurament, aquesta clara victòria del Partit Popular ahir a la nit es veurà repetida la nit del 20-N a les urnes.

Xènia Ortiz

ANÀLISI DE LA CAMPANYA I: ESLÒGAN DEL PARTIT

Per aquestes eleccions generals del 20N, Esquerra Republicana de Catalunya ha decidit publicar un eslògan clar i concís: COMUNITAT AUTÒNOMA DEL NO, REPÚBLICA DEL SÍ.

Amb aquest eslògan, Esquerra Republicana de Catalunya deixa clar el objectu del partit: la construcció d'un república catalana. 

Així, a partir de el cartell de l'esquerra, el partit deixa entreveure el seu desig de desaparició de la comunitat autònoma del NO, ja que actualment, Catalunya forma una comunitat autònoma perjudicada pel No que prové del govern central.

Per tant, ERC pretén comunicar la voluntat d'indepèndencia de l'estat català i, en conseqüència, promou la separació de la comunitat autònoma de Catalunya de l'Estat espanyol.

EL Vaixell d’ERC

El partit ja acumula dues derrotes electorals. La de les eleccions a la Generalitat, on van perdre més de tres punts a favor de CiU, i les municipals, on CiU i el PP es van endur el tall més gran del pastís.

Els líders d’opinió, justifiquen la devallada electoral de ERC a la mala gestió que va aportar al tripartit així com la seva participació en el mateix. Tres anys de mals resultats sumats als constants canvis de dirigent, han perjudicat molt la imatge del partit.

Per a les eleccions generals del 20-N, sembla ser que l’ombra del tripartit ja ha desaparegut per als seus votants, ERC no surt de l’encreuada. Així doncs, el vaixell d'Esquerra Republicana s'ha anat enfonsant sense remei als passats comicis. Ara, el buc espera sortir a la superfície quedant-se igual, és a dir, amb els vint-i-u actuals. Algunes enquestes no són tan optimistes i dónen una mitja de dotze escons al partit a les eleccions del 20 de novembre.

L’opinió pública no ha valorat gens positivament l’elecció d'Alfred Bosch, independent a ERC, com a candidat per Barcelona. A més de ser desconegut fins ara, sembla ser que no convenç gaire amb les seves propostes de futur. I es que ja ho diuen, en època de crisi, les ideologíes es radicalitzen, ja sigui cap a l’esquerra o cap a la dreta, però els nacionalismes frustrats no han encaixat mai bé en una societat en crisi permanent. Les noves propostes d'ERC no semblen dotar al vaixell d'un material més resistent que eviti els naufragis electorals.

Josep Puig

BARCELONA, 7 (EUROPA PRESS)

El candidato de ERC-Catalunya Sí a las generales, Alfred Bosch, ha ironizado este lunes que el debate entre Alfredo Pérez Rubalcaba y Mariano Rajoy más que un cara a cara será un "culo a culo" porque, entre otros defectos, ha vaticinado que no abordará los problemas de Catalunya.

En un desayuno-coloquio organizado por 'El Periódico', ha cargado contra el formato de este duelo por su falta de "pluralidad, riqueza, calidad y matices", y ha considerado que deberían tener presencia más partidos para representar mejor a la sociedad.

Bosch ha asegurado que con este formato incluso salen perdiendo los dos candidatos de los partidos mayoritarios, porque podrían "marcar más perfil" si se enfrentaran a los cabezas de lista de otras formaciones más pequeñas y más alejadas ideológicamente.

El que fue portavoz de la consulta soberanista de Barcelona cree que Rajoy y Rubalcaba son dos candidatos "en blanco y negro" que en el cara a cara se demostrarán como la cara de una misma moneda.

"Son dos partidos muy próximos --PSOE y PP--, sobre todo en lo que se refiere a Catalunya", ha concluido el candidato, que ha lamentado que con este formato de debate no se abordarán temas tan importantes para los catalanes como el déficit fiscal, la inmersión lingüística y el corredor mediterráneo.

Bosch cree que este modelo es garantía de un duelo de "poca personalidad, poca expresión, y que mirará poco a los problemas del país", y se visualizará que entre PSOEy PP no hay tanta diferencia ya que entre ambos simbolizan un candidato único de cara a Catalunya al que ha apodado 'Rubajoy o Rajoycaba'.

Pese a sus críticas, ha admitido que tratará de escuchar por la radio el duelo entre el candidato popular y el socialista en el trayecto de regreso a Barcelona después del mitin que tiene previsto celebrar este lunes por la tarde en La Pobla de Segur (Lleida).

SU 'FICHAJE' POR ERC

El candidato también ha ironizado que si ERC le ha "fichado" es porque el auge del independentismo en las encuestas no se refleja en votos a los republicanos, que acumulan retrocesos severos en las últimas convocatorias.

Para Bosch, la clave de ERC, que en las generales se presenta en coalición con Reagrupament, será demostrar que sabe "hacer más cosas" aparte de la secesión, lo que le permitirá voltear su descenso constante en las urnas.

Uriel Bertran furga en la pèrdua de vots d'ERC i exigeix allunyar-se del PSC

10/06/09 02:00 - BARCELONA - EL PUNT

Bertran, en un acte d'ERC a Sant Adrià de Besòs. Foto: J. NAVARRO.

Esquerra Independentista, l'últim reducte crític d'ERC, després de l'adéu de Carretero i la pau firmada amb Carod-Rovira, va reaparèixer ahir per furgar en la pèrdua de vots a les eleccions europees i culpar-ne només el pacte amb el PSC a la Generalitat. Uriel Bertran, líder d'EI, va criticar l'estratègia del president del partit, Joan Puigcercós, per captar votants socialistes, però tampoc no aprova cap apropament a CiU, que considera «encara massa autonomista». El sector intern d'ERC, que ja va anunciar que no seguiria els passos de Carretero, convocarà una assemblea pròpia per «aprovar un nou projecte de canvi per rellançar ERC» arran de la pèrdua de vots republicans –70.000 en les europees– des del 2006. Bertran exigeix a la direcció un distanciament del PSC per poder «recuperar» el seu suport social a les urnes. La trobada dels crítics, que es farà el 20 de juny a Barcelona, aprovarà la ponència Torna l'independentisme, torna Esquerra Republicana.

ERC ja pensa en el 2010

A banda de les peticions d'Uriel Bertran, l'equip de campanya d'Esquerra ja treballa des d'ahir en una nova estratègia, determinada per una equidistància més gran entre el PSC i CiU, amb vista als comicis del 2010.

4/11: INICI DE LA CAMPANYA ELECTORAL

El passat divendres 4 de Novembre a les 00:00h es va donar per iniciada la campanya electoral de les eleccions geenrals que se celebraran el pròxim dia 20 de novembre.

ERC va realitzar un míting d'inici de campanya a Badalona, on el candidat d'Esquerra Republicana de Catalunya, Alfred Bosch, va presentar les seves propostes principals i va definir la candidatura.

Així, el candidat ha definit la candidatura com ''la llista de la gent del Sí, la veu clara i forta de la suma independentista que ha de traduir el Sí cívic en un Sí polític''.

Bosch ha explicat que l'hora és greu i les receptes dels partits majoritaris cerquen “fer de Catalunya un país més depenent dins una Espanya més uniforme' i ha afegit que 'si seguim sent una CCAA més, NO podrem decidir, NO sortirem de la crisi''.

 

La intervenció de Bosch ha anat precedida pel president d'ERC, Oriol Junqueras; la vicepresidenta de Rcat, Rut Carandell; el número 2 de la candidatura per Barcelona, Joan Tardà; i la número 3, Ramona Vergés. Miquel Estruch, president d'ERC-Badalona, ha estat l'encarregat de donar benvinguda i presentar a Oriol Rius, candidat comarcal.

Finalment, l'acte es va definir com a èxit total, ja que més de 500 persones van formar part de l'inici d'aquesta campanya i, fins i tot, l'organització es va veure obligada a obrir l'amfiteatre per a tenir aforament suficient per a tots els convidats.