dimecres, 23 de novembre del 2011

L'HORA DELS ADEUS

Avui, dia 23 de Novembre, finalitza el blog del seguiment electoral de les eleccions del 20-N.

Tot va començar quan el nostre tutor de seminari, Francesc Vilallonga, ens va explicar l'activitat. Havíem de crear un blog i anar-ho actualitzant amb notícies i tot allò propi de la campanya electoral, en aquest cas, d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Quan el nostre tutor ens comunicava tot això que haviem de realitzar durant aquests vint dies aproximadament, les nostres cares eren de por i de mandra a la vegada. I si això li sumem que ens va ensenyar blogs d'anys anteriors amb un nivell molt elevat, vam arribar a pensar que seria una activitat gairebé impossible de realitzar.

Havíem de crear un blog, cosa que mai havíem fet i, al principi, va ser més difícil del que pensàvem, ja que per esbrinar com es possava una simple imatge vam estar hores i hores. Però al final, és com tot, de mica en mica vam anar esbrinant tot allò que podíem fer amb el blog i al final va resultar divertit.
En quant al tema del blog, hem de dir que tampoc ens va agradar. Personalment, la política és un tema que mai havíem tocat amb profunditat i que, com gairebé la  major part de la gent, pensàvem que era una cosa bastant avorrida.
Gràcies al consell que ens va donar el nostre tutor sobre la constància, vam poder tirar endavant aquest blog. Si no investigavem o analitzavem cada dia, al final hi hauria hagut un cúmul de feina que no s'hagués pogut resoldre. Amb aquesta constància, actualitzar el blog formava part, gairebé, de la nostra rutina diària.

Com a experiència personal, creiem que ens ha servit moltíssim, ja que aquesta activitat va més enll'a d'un simple treball universitari. A partir del seguiment d'aquest partit ( tot i que hagués pogut ser d'un altre) el nostre interés per la política ha anat augmentant, ja que, per exemple, mai ens hauriem imaginat estar tota la  nit de les eleccions enganxats a la tele veient els interminables resultats i, en aquest cas, ho vam viure fins i tot en primera persona.
A més, crec que el que més ens ha impactat ha sigut l'assistència els mítings. Mai haviem vist més enllà dels talls que els interessa als partits que surtin per la televisió. En canvi, aquesta vegada vam poder viure un míting de principi a final, incloent actuacions musicals que en la vida ens hauríem imaginat que fos una part d'un míting.

En conclusió, creiem que ha estat una activitat que ens ha ajudat a crear una mica d'interès per un tema tant important com la polóitica. A més, la forma de realitzar el seguiment, a partir d'un blog, és un mètode molt interessant que ens pot servir per a anys posteriors.
En definitiva, creiem que ha estat unes setmanes que, tot i que ens ha dedicat molt temps, han resultat ser bastant profitoses.

Moltes gràcies i fins aviat.

Xènia Ortiz i Josep Puig.

EL FUTUR D'ERC

Com ja hem comentat en l'entrada anterior, Esquerra Republicana de Catalunya, juntament amb la coalició de Reagrupament, va obtenir 3 diputats a les passades eleccions de fa ja 3 dies.
Eren resultats totalment previsibles, però això no vol dir satisfactoris. Els polítics d'Esquerra es conformen amb igualar els resultats amb les eleccions passades, però, què passara amb Esquerra Republicana en un futur?

Segons les nostres previsions personals i observant tot el que ha passat amb Esquerra els últims anys, creiem que aquest partit acabarà amb coalició amb tots els altres partits que comparteixin la seva ideologia, al igual que van fer per aquestes últimes eleccions amb Reagrupament. És l'únic mètode de supèrvivència que els hi queda.
Un dels problemes que té el partit, és el seu programa bàsicament centrat en la independència. En els temps que estem vivint i en els temps que vindran, la gent té necessitat més importants i més urgents a poder resoldre-les que la independència o la construcció d'una República, com ara per exemple una solució per l'atur o una solució per a la crisi. Temes com aquests de vital importància, no es fa esmena en el seu programa.
A més, creiem que la independència mai anirà de la mà de Esquerra Republicana de Catalunya, ja que és possible que hagin molts catalans que vulguin la independència, però pertanyen a altres ideologies com a la de CiU i, per tant, mai votarien a Esquerra Republicana.

Per tant, creciem que o canvien moltíssim les coses i la situació acual de Catalunya i d'Espanya, o els votants d'Esquerra Republicana de Catalunya sempre seran els mateixos, o inclòs disminuiran, afectant així als resultats. Al igual que Espanya, ERC necessita un canvi.

VISIÓ DE FUTUR DEL CANDIDAT DESPRÉS DEL 20-N

NO DEMANIS UN CAMÍ PLANER



Continuem avançant pel camí de la llibertat. Després de les eleccions de diumenge 20N a les Corts espanyoles, diria que hem fet una passa important. Hi havia negres auguris, hi havia qui deia que els partidaris de la independència no serien a Madrid, que serien escombrats del mapa parlamentari espanyol. Els pronòstics no s’han complert, i ens n’hem de felicitar. És més; avui al Congrés dels diputats hi ha molta més presència que mai de formacions partidàries de l’autodeterminació. I els partits catalans d‘obediència espanyola han davallat a un mínim històric. Aquella norma que deia que pagàvem en català i votàvem en espanyol ha començat a punxar.

Que encara no hi hem arribat? Em sembla prou evident. Que ni tan sols s’albira el final? Sens dubte. Caldrà treballar molt més, sobretot a Catalunya, que és on s’ha de construir la nació. Però també a Madrid, que és on més s’ha de defensar el país, davant el poder i les injustícies espanyoles. En qualsevol cas, queda palès que les dreceres fàcils no hi són, i de fet no hi han estat mai. Els camins a la independència no són simples. No hi ha camins fàcils, tots són difícils. Si algú pretenia trobar un camí planer, de ben segur que hores d’ara ja s’ha adonat que no anava gaire ben orientat.

Caldrà treballar de valent per fer prosperar l’opció més explícita de l’independentisme, la que ho porta al programa i en les proclames i en les conviccions dels líders. No és que el país no estigui a favor de l’estat propi; de fet, les enquestes demostren tot el contrari, o sigui que aquest és un anhel majoritari entre els catalans. Ara bé, aquesta realitat encara no es tradueix en escons per a les formacions més decidides. Tal vegada és una qüestió de temps, tal vegada ara com ara impera el vot prudent o tal vegada partits com ERC o Reagrupament han de valdre’s millor en la reivindicació del vot anomenat útil.

Sigui com sigui, a Madrid s’haurà de fer bona feina. Caldrà vetllar per la dimensió més internacional, perquè al capdavall un nou estat cal que sigui reconegut al món; l’exhauriment del marc constitucional espanyol, el qual caldrà posar a prova; i la demostració que un país millor, més just i pròsper passa per la independència política. En aquest darrer aspecte, la reclamació del concert econòmic és una pedra de toc perquè ens permetria lluir, tal com ha succeït entre els bascos, que com més sobirania fiscal s’obtingui, com més majoria d’edat a l’hora d’administrar els propis recursos, menys crisi hi haurà. No és casual que bascos i navarresos gaudeixin d’unes xifres d’atur que són la meitat de les nostres.

Finalment, caldrà espolsar-se les manies de sobre. Ser independentistes vol dir tenir clar l’horitzó de la plena llibertat nacional, i no amagar-se’n gens. Si algú ens demana que perquè sempre parlem d’independència, hem de respondre que perquè n’hi ha d’altres que no en parlen mai. Si algú, per contra, ens diu que en parlem massa poc i que anem massa lents, li haurem de demanar que s’arremangui, que estiri més del carro i potser tots plegats anirem més ràpid. Que no hi ha un camí planer, no existeix; simplement no hi és. Tot fa pujada. Un cop a Madrid, com el més humil dels servidors, espero arrencar pendent amunt i ajudar amb tota modèstia a la noble causa que tenim entre mans en aquest país.

dimarts, 22 de novembre del 2011

Resultats previsibles?


Els resultats obtinguts per esquerra republicana han estat de tot menys favorables. Es veritat que els pronòstics no defensaven un resultat millor per el partit republicà, però han aconseguit aturar la caiguda electoral iniciada fa quatre anys sense perdre cap diputat. Ha mantingut els tres que tenia a les últimes eleccions (uns 243.000 vots) mentre que al 2008 va obtenir 292.000.

El candidat, Alfred Bosch, assegura estar content i diu que han estat un resultats correctes i prometedors, i ha donat les gràcies al electorat que ha confiat en el seu partit i en les propostes que aquest manifestava. Per altra banda, Marta Rovira, secretaria general del partit ha declarat que haver mantingut resultats (relativament) és una senya a l’alça de que l’electorat aprova la renovació interna del partit.

Joan Puigcercós es va mostrar nerviós en tot moment, ja que va haver-hi moments en que el tercer diputat ballava per tan sols cinc vots. La veritat es que no està tot el peix venut, ja que no seria casual que, com va passar a les municipals, ERC es va quedar fora de l’Ajuntament de Girona per un vot i dies després de les eleccions, al recontar els vots per correu.

dilluns, 21 de novembre del 2011

EL DIA DESPRÉS

Com ja estava previst, l'anomenada marea blava va sortir guanyadora amb majoria absoluta. Així, el líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, serà el nou president del govern espanyol.

Seguidament, farem un repàs de les portades dels principals diaris estatals i, més tard, els catalans.

ESPANYA




Com és lògic, al diari ABC trobem un titular totalment a favor del triomf de Mariano Rajoy: TRIUNFO HISTÓRICO.
En quant aquest titular, caldria destacar que en les passades eleccions del 2008, Zapatero va aconseguir més vots que Mariano Rajoy la passada nit, és a dir, aquest fet deixaria una mica dubtós el titular del diari ABC.











Al igual que l'ABC, LA RAZÓN va actuar com a qualsevol diari de dretes i es va mostrar satisfet amb el canvi. Per tant, han titulat a aquesta edició del diari "LA RAZÓN DEL CAMBIO".

 Posteriorment, amb la frase CONFIANZA ABSOLUTA tornen a afirmar la seva confiança plena en el nou president popular.
A més, cap al final de la portada, torna a remarcar el triomf popular però aquesta vegada acompanyat amb la remarcació de la derrota i la frustració del partit socialista.







En quant al EL MUNDO, segueixen recolçant aquest canvi promès per Mariano Rajoy.
Com a diferència de les altres portades, en aquesta surt també fotografiat Alfredo Pérez Rubalcaba. En la fotografia, apareix un Rubalcaba destrossat pels resultats electorals,acompanyat d''un titular que diu: "Rubalcaba se aferra al liderazgo de la oposición". Així, deixa totalment en situació d'inferioritat a Rubalcaba.



En LA VANGUARDIA, al ser un diari de centre-dretes, no mostra tant la seva afinitat al Partit Popular i al triomf de Rajoy. Es mostra bastant neutre en quant a opinío subjectiva i es dedica únicament a posar els resultats electorals de la passada nit.
A més, destaca també els resultats d'àmbit català, on proclama la victòria de CiU sobre el PSC.









Seguidament, EL PERIÓDICO també es mostra bastant neutre als resultats, ja que é sun diari de centre esquerra i no es decanta molt cap a l'aprovació de Mariano Rajoy com a nou president del govern espanyol.












Finalment, EL PAÍS sí que deixa veure totalment la seva ideologia socialista, ja que publica el diari amb un titular totalment socialista: "LA CRISIS DA TODO EL PODER A RAJOY". Així, posa la crisi com a causa principal i única del triomf del Partit Popular.

CATALUNYA



En quant a nivell català, el diari ARA mostra tant els resultats estatals com els catalans.
En quant a la imatge de Rajoy, representa que amb el gest que fa amb les mans, el nou president té el poder absolut d'Espanya a les seves mans, però, tot i així, es manté bastant neutre en quant a ideologies.
D'altra banda, amb el triomf de Convergència i Unió a Catalunta, el diari ARA creu que podrà aportar una veu pròpia a Catalunya.


En el diari EL PUNT, es mostra una ideologia totalment independentista amb el titular CATALONIA IS NOT SPAIN.
Mostra un mapa espanyol ple de banderes del Partit Popular i la part catalana amb l'eslògan de CiU. Així, mostra la seva frustració davant el triomf de la força de dretes i esmenta d'alguna manera el seu desig d'indepèndencia per no voler formar part d'un país governat per un partit de dretes.



Finalment, tant en EL PERIÓDICO de Catalunya com a LA VANGUARDIA, tenen les mateixes portades i els mateixos titulars que els diaris espanyols, ja que pertanyen a una ideologia central i no es volen decantar per cap de les dues vessants, presenten una informació totalment objectiva.

diumenge, 20 de novembre del 2011

20-N: JORNADA ELECTORAL (III)

ELS RESULTATS

Gairebé tots els mitjans de comunicació ja han publicat, cap a les 23.30 h de la nit, els resultats electorals. Concretament, nosaltres ens fixarem en els resultats del congrés, obviament, i en segon lloc en els resultats a Catalunya.

RESULTATS AL CONGRÉS DE LES ELECCIONS GENERALS 2011

PP: 186
PSOE: 111
CiU: 16
IU-ICV: 11
AMAIUR: 7
UPyD: 5
PNB: 5
ERC-RCat: 3
ALTRES: 7

RESULTATS A CATALUNYA (47 DIPUTATS, 66,8% DE PARTICIPACIÓ)

CiU: 16 (+6)
PSC: 15 (-10)
PPC: 11 (+3)
ICV-EUiA: 3 (+2)
ERC-RCat: 3 (-)

En quant a resultats, a nivell estatal, cal remarcar la majoria absoluta del partit de dretes, que donarà la presidència a Mariano Rajoy en els pròxims 4 anys. Es confirma la marea blava.
En quant a Catalunya, ERC ha obtingut 2 diputats per Barcelona i amb el 99% dels vots escrutats un tercer per Girona.
El candidat d'ERC-RCat-Catalunya Sí, Alfred Bosch, ha mostrat avui la seva satisfacció perquè 'hem aguantat i hem millorat respecte a altres convocatòries electorals, es veu una clara recuperació'. Bosch ha agraït la feina de tot l'equip de campanya, de la militància i per sobre de tot, a 'tots aquells que ens han donat el seu vot i la seva confiança' perquè a Madrid 'serem políticament implacables i democràticament impecables'. El candidat ha defensat que la gent que ha donat suport a la candidatura independentista 'sou la 'punta de llança de la recuperació de les llibertats de Catalunya i de la justícia social'.
 

20-N: JORNADA ELECTORAL (II)

PRIMERS SONDEJOS

20:00 H

Es produeix el tancament de les urnes. A partir de TV3, seguim el sondeig electoral. Aquest són els resultats del sondeig:

CONGRÉS: 350 diputats

PP: 181-185 / (154)

PSOE: 115-119 / (169)

CiU:13-15 / (10)

IU-ICV: 9-11 / (2)

AMAIUR: 6-7 / (-)

PNB: 4-5 / (6)

UPD: 3-4 / (1)

ERC: 3 / (3)


CATALUNYA:47 diputats


PSC: 15-17 / (25)

CiU:13-15 / (10)

PPC: 11 / (8)

ICV-EUiA: 3 / (1)

ERC-RCat: 3 / (3)

* RESULTATS POSITIUS RESPECTE LES ELECCIONS DEL 2008

* RESULTATS NEGATIUS RESPECTE LES ELECCIONS DEL 2008


20:30 H




En el sondeig, el Partit Popular sembla haver obtingut la majoria absoluta. Tot i així, Elena Valenciano ha comunicat un "notable apoyo ciudadano al partido socialista".
En quant a Catalunya, la majoria de vots són socialistes, sobretot a Tarragona i Barcelona, pero CiU guanya a Girona i Lleida.
Esquerra en principi mantenen els tres diputats. La secretària comunica que amb l'estrena de candidat apostaven per la renovación i per invertir la tendència dels anys passats.
En resum, totes les forces aumenten menys el partit socialista.